September 22, 2020 per Cristina Oroz Bajo

Què observar i com actuar? 8 activitats quan hi ha sospita de Dislàlia?

image

Quantes vegades hem sentit a l'etapa infantil que aquest nen té “llengua de drap” , normalment sol arrencar més d'un somriure entre els adults però aquesta manera incorrecta d'articular un o diversos sons sense un problema físic evident es pot convertir en es pot convertir en una dislàlia a partir dels 4 anys i mig.

Comenteu-vos que la dislàlia és una de les consultes més habituals en teràpia de llenguatge i una de les menys greus pel bon pronòstic amb un tractament especialitzat. Se sol produir durant els primers 6 anys de vida d'un nen i sobretot a l'etapa de desenvolupament del llenguatge.

A grans trets hi ha tres característiques principals que se sostenen en el temps, discriminar bé que no sigui una dislàlia evolutiva en etapa infantil. Podem observar a casa les fites següents en nens amb sospita de dislàlia:

  • Canvi sistemàtic d'un so per un altre . Com en el cas de canviar sempre el so k per la t .
  • Confusió entre sons . El nen és capaç d'articular de manera aïllada la si la z, però les confon com en el cas de dir sapato, encara que sigui capaç de dir suc. També pot dir gripau però en comptes de casa diu caça.
  • Llenguatge inintel·ligible del nen, que requereix un gran esforç per comprendre el que vol expressar.

El primer pas és anar a consultar un especialista en l'àrea del llenguatge, així com el pediatre i el neuròleg per poder encarar el tema amb la màxima eficàcia possible.

De totes maneres us deixem alguns tipus que podeu fer des de casa per acompanyar aquesta tasca terapèutica que esteu fent amb els vostres nens.

1. Evitar les infeccions d'oïda i els refredats . Fomentar la respiració nasal del nen és vital per al llenguatge, mantenir net el nas fa que ens assegurem d'un bon manteniment d'aparell fonoarticulatori a més que afavorim la no aparició d'otitis i una millor audició que sol empitjorar quan estem totalment tapats de mucositat. Molts banys calents per a la correcta neteja.

2. Alimentació sòlida: per enfortir la musculatura fonoarticulatòria i el control de tots els moviments que requereix el llenguatge és important que l'alimentació sigui el més sòlida possible, és el moment d'aconseguir mossegar peces de fruita senceres, entrepans, trossos ben grans i quant més dur més eficaç serà “l'entrenament”. Molts nens en aquestes etapes estan encara començament triturat i això no afavoreix gens la correcta evolució del llenguatge.

3. Evitar el xumet o la succió del polze perquè provoca deformacions del paladar i la incorrecta deglució (empassar aliments o líquids). Ens trobem dificultats en empassar certs aliments i fins i tot líquids, ennuegaments recurrents que es deuen a una feble tonificació de tot l'aparell fonoarticulatori i que el xumet i els hàbits de succió del polze no n'afavoreixen la correcta consecució.

4. Potenciar jocs que exerceixin tot l'aparell fonador. Bufar espelmes, xiulets, globus o matasogres, empènyer una pilota amb una palleta, agafar aigua amb una palleta per passar-la d'un got a un altre, fer bombolles de sabó… Practicar onomatopeies com a sons de motos o fer pedorretes són exercicis que us ajudaran a facilitar el llenguatge, no us oblideu del vostre amic el mirall que us ajudarà a la presa de consciència de tots aquests exercicis.

5. Música. Tocar multitud d'instruments suposa posar a to l'aparell fonador sense adonar-nos-en. Bufar una melòdica, una flauta, una harmònica també és fantàstic perquè tant si bufes com si inspires aconsegueixes que soni! Motivar que el nen distingeixi de manera lúdica, relaxada i sense pressió emocional els sons perquè els pronunciï de manera correcta, com en el cas de divertir-se a través dels embarbussaments o cantussejar síl·labes (miiimaaamuuumoooo) i cançons.

6. Joc de les lletres en moviment: podem treballar les vocals i consonants i inventar-nos una postura o moviment determinat perquè ajudi a associar el so al moviment i s'animi a reproduir sons jugant.

7. Vibradors: en teràpia de llenguatge se solen introduir elements que vibren i fins i tot gomes per a tota la zona de la boca i exteriors per poder assentar les bases sensorials. A casa, per exemple, un raspall elèctric podem utilitzar-lo per fer massatges a parts internes de la boca, la llengua, fins i tot de la cara, els llavis, barbeta… així podem aconseguir estimular tots els receptors de la boca i que es posin en marxa.

8. Moviment: tots els exercicis d'exploració i psicomotricitat gruixuda porten a la consecució del llenguatge i n'afavoreixen el desenvolupament, llencen-se a terra i facin el gat, el tigre, l'elefant, el cocodril, el mico… a través del joc els nens fomenten el seu llenguatge motriument i de manera lúdica!

Esperem que us ajudin a vosaltres i indirectament als vostres petits perquè el desitjat llenguatge arribi aviat i fort per quedar-se i seguir evolucionant donant veu als vostres fills, sabem que és el millor desig i la millor batalla que podem lliurar al vostre costat. I així poder allunyar-vos de la dislàlia.

Cristina Oroz Baix


Habilitats Socials , Autisme i Comunicació , Desenvolupament Infantil

Deixa una resposta

Deixa una resposta La teva adreça electrònica no serà publicada. Els camps obligatoris estan marcats amb *

Desa el meu nom, correu electrònic i web en aquest navegador per a la propera vegada que comenti.