Hi ha una amplitud de problemes a l'hora de diagnosticar el TEL , la primera estratègia és intentar agrupar aquests tipus en problemes logopèdics similars, per facilitar-ne l'evolució així com el tractament. Podem imaginar els problemes existents sobre el concepte de TE L i la manera d'identificar-lo, i per tant, les nombroses classificacions per establir subtipus d'aquest trastorn.

De totes aquestes classificacions, la més coneguda a nivell internacional és la de Rapin i Allen (1987, 1988) , que a partir d'una anàlisi de molts casos clínics van distingir fins a un total de 6 subtipus de TEL , les característiques dels quals es resumeixen a la taula següent:

1. TRASTORNS EXPRESSIUS: Les persones amb aquest subtipus de trastorn específic del llenguatge tenen limitacions marcades en la producció del llenguatge sense que hi hagi problemes de comprensió.

1. Trastorn de la programació fonològica: on es dóna una certa fluïdesa de producció, però amb articulació confusa (enunciats gairebé inintel·ligibles). Notable millora de qualitat articulatòria en tasques de repetició d'elements aïllats (síl·labes, etc) amb una comprensió normal o gairebé normal.
2. Dispràxia verbal: trobem una incapacitat massiva de fluència amb una afectació greu de l'articulació (fins a absència completa de parla). Amb enunciats d'1 o 2 paraules, que no milloren en la realització articulatòria amb la repetició. Amb una comprensió normal o propera a la normal.

2. TRASTORNS DE COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ: En general, es considera que si hi ha problemes de comprensió en el llenguatge hi haurà també dificultats severes en la producció o expressió. En aquest tipus de trastorn, per tant, es poden observar dificultats tant a l'hora de fer la parla com a l'hora de comprendre-la.

1. Trastorn fonològic sintàctic: es tracta d'un dèficit mixt receptiu-expressiu amb fluïdesa verbal pertorbada. Ens trobem amb una articulació de parla alterada una sintaxi deficient: frases curtes, omissió de nexes i marcadors morfològics, laboriosa formació seqüencial d'enunciats. Comprensió millor que expressió, encara que hi ha variables de dificultat de comprensió: longitud de l'enunciat, complexitat estructural de l'enunciat, ambigüitat semàntica, contextualització de l'enunciat, rapidesa d'emissió.
2. Agnòsia auditivo-verbal: és el que es coneix com a sordesa verbal amb una fluïdesa verbal pertorbada. Comprensió del llenguatge oral severament afectada o absent. Una expressió absent o limitada a paraules soltes amb larticulació greument alterada però una comprensió normal de gestos.

3. TRASTORNS DEL PROCÉS CENTRAL DE TRACTAMENT I DE LA FORMULACIÓ: Es tracta d'un subtipus de TEL en què es poden observar diferents problemes que no es corresponen completament al propi fet de comprendre o expressar el llenguatge, sinó amb aspectes com la presència d'una sintaxi alterada i un lleuger tartamudeig o bé dificultats de comprensió degudes a la literalitat amb què el llenguatge no és entès o no s'adapta a les situacions.

1. Trastorn semàntic pragmàtic: Ens trobem amb un desenvolupament inicial del llenguatge més o menys normal amb articulació normal o amb lleugeres dificultats. La Parla és sovint fluid logorreica, incessant i imparable i pot emetre frases apreses de memòria. Els seus enunciats estan ben estructurats gramaticalment però tenen grans dificultats de comprensió; pot haver-hi una comprensió literal i/o no respondre res més que a una o dues paraules de l'enunciat de l'interlocutor. Es dóna una manca d'adaptació del llenguatge a l'entorn interactiu: ajustos pragmàtics deficients a la situació i/oa l'interlocutor, coherència temàtica inestable, probable ecolàlia o perseverança.
2. Trastorn lèxic-sintàctic: Aquest trastorn té una parla fluent amb pseudotartamudeig ocasional per problemes d'evocació. Larticulació normal o amb petites dificultats. Es dóna un argot fluent sobretot al nen petit. Trobem una sintaxi pertorbada: formulació complexa dificultosa, interrupcions, perífrasis i reformulacions, ordre seqüencial dificultós, utilització incorrecta de marcadors morfològics, freqüència de “moletes”. Es dóna una comprensió normal de paraules soltes amb una comprensió deficient d'enunciats.

Esperem hagin quedat clars en aquesta classificació però recordar que al final no és res més que això, una classificació que ajudarà a adquirir una habilitat observacional i que cada nen és únic i es tenyeix d'allò que l'envolta així que estimular però fer-ho amb el cor i també amb una mica d'intuïció!

Cristina Oroz Baix