L'article que va escriure Marc Monfort, ja fa un temps, ens explica sobre aquesta comunicació. Donada la seva extensió i densitat, hem decidit dividir-lo en tres parts per facilitar-ne la lectura. A la primera part definirem la Comunicació Bimodal (CB), el seu objectiu principal i les diferents modalitats daplicació. Més endavant, s‟analitzarà la naturalesa de l‟efecte facilitador posterior sobre el desenvolupament de la parla. I finalment, es comentaran els beneficis de l'ús de la CB i les dificultats que se'n poden trobar. DEFINICIÓ, OBJECTIU I MODALITATS D'APLICACIÓ Podem definir la Comunicació Bimodal com el sistema augmentatiu de comunicació més utilitzat en poblacions de nens amb Discapacitat Intel·lectual, Trastorn Especifico del Llenguatge i Trastorn de l´Espectre Autista, amb llenguatge oral escàs o nul. Consisteix que les persones del seu entorn usin de forma paral·lela a la parla, uns signes manuals que visualitzen cadascuna de les paraules que diuen. Aquests solen ser extrets de la Llengua de Signes, usats per la comunitat sorda. És possible que hàgim d'adaptar els signes originals a causa de les possibles dificultats de motricitat que presenti cada individu, creant dialectes signats individuals per a cada persona. En conseqüència, el concepte Comunicació Bimodal no es refereix a un conjunt fix de signes ni una metodologia pròpia d‟implementació, sinó que és un tipus d‟estratègia comunicativa, que sol s‟adapta en funció de la persona. És, doncs, un concepte genèric que engloba qualsevol programa que fusioni l'ús de signes manuals amb el llenguatge, així com les possibles adaptacions de les estratègies. L'objectiu principal és evitar que el desfasament inevitable entre l'edat i les seves capacitats d'usar el llenguatge oral en perjudiqui el desenvolupament, recorrent a un sistema comunicatiu que asseguri una integració social i afectiva millor, que permeti avançar els aprenentatges i que, alhora, accelereu l'aparició del llenguatge oral. Les persones que presenten discapacitat intel·lectual lleu o moderada, sense alteracions en el comportament o la personalitat, també pacients amb TEL o discapacitat motora solen seguir un model molt funcional a partir de lús natural de la comunicació bimodal per part dels adults de lentorn, estimulant la seva imitació i ús expressiu com es fa per a l'adquisició del llenguatge oral. En cas de limitacions importants de la coordinació motriu, sovint cal afegir procediments d'emmotllament físic i/o preveure un entrenament paral·lel de les destreses motores necessàries per realitzar els signes. Si la capacitat cognitiva del pacient es troba més limitada o si n'està afectat també el comportament social (com en el cas del Trastorn Espectre Autista), cal passar per una primera fase més directiva, més basada en el condicionament i l'emmotllament. Text adaptat per MARIONA ALSEDÀ FLORENSA - Logopeda, Mestra d'Educació Especial i Psicopedagoga Font: http://www.asociacionalanda.org/pdf/articulos/LA%20COMUNICACION_BIMODAL_MONFORT.pdf