Hi ha múltiples conductes que inicialment incorporem a l' educació del nostre nen autista , però alguna cosa al nostre interior ens diu que hem de treballar-hi, ja que no són beneficioses ni per al petit ni per a la seva correcta integració amb si mateix, ni a casa ni al entorn social .

L'educació dels nens típics és més fàcil en aquest sentit, ja que tenim molt clars els límits i les exigències que determinem per a la seva educació. No obstant això, quan els nostres infants tenen algun tipus de dificultat, trastorn o condició de desigualtat , els patrons d'aquesta realitat canvien i apareixen noves situacions que moltes vegades no sabem com gestionar .

De fet, de vegades aquestes conductes «diferents» ens semblen divertides, curioses o simplement les titllem com a «coses de nens» poc rellevants. Però un dia se'ns encén la preocupació i vam decidir posar especial atenció a això que naturalment ha passat.

Com avaluar la gravetat de la conducta?

Aquesta ni sempre és una tasca fàcil, però vegem algunes “banderes vermelles” en aquest sentit.

Trets autistes en nens amb TEA (trastorn de l'espectre autista)

Imaginem el nostre nen amb 10 anys, un preadolescent, amb comportaments hiperactius o impulsius poc habituals en altres nens d'aquesta edat, com per exemple, estirar-se els cabells, treure's la roba fora de casa, mossegar, trencar coses, llançar objectes, llençar-li menjar , fica la mà al plat mentre menja, escopir, etc.

Altres símptomes comuns que es poden identificar des d'edats més primerenques poden ser:

• Resistència a les abraçades i contacte físic.
• No estableixen contacte visual.
• Manca d'interès a interactuar amb altres nens. S'estimen més jugar sols.
• Retard en el desenvolupament de la parla o la pèrdua d'habilitats de llenguatge prèviament adquirides.
• Dificultats per iniciar o mantenir una conversa.
• Repetició de paraules o frases sense entendre'n l'ús apropiat.
• Dificultats per entendre instruccions simples.
• Desenvolupament de rutines o rituals específics i molèstia davant de canvis mínims.
• Retards en habilitats de moviment, cognitives o daprenentatge.

És important recalcar que els trets autistes poden variar àmpliament en cada nen , però generalment se centren en àrees com la comunicació, la interacció social i els patrons de comportament.

Si detectem algun d'aquests comportaments, tenim la línia per avaluar si el comportament és ocasional i no té importància, o bé és hora de posar-nos a treballar-hi i establir un pla d'acció .

Com tractar un nen amb autisme?

Bé, abans de començar m'agradaria fer un aclariment, més que tractar, el que farem és treballar amb el nostre nen amb TEA .

En aquests casos el pla d'acció és molt més necessari perquè en determinarà l'èxit individual i social, i, en conseqüència, la felicitat, però abans de començar és molt important tenir en compte que no hi ha cap dolor, problema mèdic o de salut que estigui provocant aquesta conducta ; de vegades, una malaltia pot sorgir una intensa expressió conductual que assenyala la necessitat de prendre les accions mèdiques oportunes.

Dit això, anem amb alguns consells per fer una avaluació si intuïm que tenim nens «conductuals» (que presenten quantitat significativa de conductes disruptives o inadequades)

PRIMER CONSELL: Utilitza un quadern de comportament

El Quadern de Comportament és una eina útil per avaluar i manejar les conductes del petit.

En aquest sentit, és important portar un registre diari sobre els comportaments del nen, tant positius com negatius.

L'ideal seria registrar-hi la data, hora, lloc i antecedents, és a dir que va passar abans del comportament registrat. També és recomanable fer una descripció detallada de la conducta, per exemple, en lloc d'escriure «va tenir una rebequeria», detalla l'acció «va cridar durant 10 minuts i va llençar totes les joguines que estaven al seu abast».

Anota amb quina freqüència passa el comportament i la seva intensitat. Això ajudarà a identificar patrons i documenta la teva resposta i la dels altres davant del comportament del nen, així com les conseqüències naturals que van seguir.

Això pot ser valuós per ajustar estratègies i per a discussions amb professionals.

SEGON CONSELL: treballa un objectiu alhora

Quan es treballa amb nens amb autisme és fonamental centrar-se en un objectiu alhora o com a màxim dos, però que siguin de dues àrees diferents i que actuïn de manera independent.

Identifica una àrea específica de comportament o habilitat que vulguis millorar o desenvolupar i assegura't que l'objectiu sigui assolible i adequat per a l'edat i les capacitats del nen.

Divideix l'objectiu en passos més petits i manejables i assegura't que el procés sigui fàcil i clar, tant per al nen com per a tu.

I una cosa més, els canvis del comportament no succeeixen de la nit al dia i si no pot ser frustrant , per al nen i per als pares.

TERCER CONSELL: Treball en equip

El treball en equip és essencial quan es tracta de recolzar i educar un nen. El missatge que hem de transmetre és “ som un equip i hem d'actuar junts ” això inclou tots els membres de la família, professors, terapeutes…

És imprescindible que tots entenguin els objectius i les estratègies per assolir els objectius establerts. Hem de ser consistents d'e perquè aquí rau la nostra força i efectivitat .

QUART CONSELL: el Pla d'Acció

Tenint en compte tot allò que hem vist fins ara, el quart pas és desenvolupar un pla d'acció. Això és crucial per abordar eficaçment les necessitats del petit, i les estratègies són les següents:

Prevenció

Cal reduir la freqüència de les conductes problemàtiques. Per això, hem d' anticipar-nos i evitar situacions que les desencadenen , almenys fins que desenvolupem la capacitat de manejar-les eficaçment.

El nostre objectiu ha de ser redirigir aquestes conductes cap a accions constructives i funcionals , integrant-les de manera positiva al comportament del nen.

Aquest enfocament preventiu no només ajuda a controlar les conductes no desitjades, sinó que també facilita la incorporació de respostes més adequades i beneficioses per al desenvolupament.

Reforçar conductes apropiades

Hi ha moltes situacions en què aquestes conductes inadequades podrien aparèixer però no ho fan , per tant, enfocarem la nostra atenció a l'esforç i la positivitat del nen.

Sovint subestimem i normalitzem molts moments que, en realitat, són èxits significatius per als nostres nens. Aquests instants són extraordinàriament positius i poderosos per reforçar comportaments apropiats al nen.

Quan això passa hem de destacar i recompensar el que volem que facin, en lloc de centrar-nos únicament a corregir allò que preferim que no facin, per exemple, «això és el que vull que facis en comptes d'això no vull que ho facis».

Extinció

L'extinció és seguir com si res, no donar atenció a certes conductes perquè perdin el seu efecte , cosa que implica seguir amb allò que estem fent en comptes de parar, fer un silenci, mirar el nen i després seguir amb cara descomposta.

Es tracta que la conducta no segueixi exercint impacte en el dia a dia, eliminant estrès, incomoditat, desorientació… «més nerviós tu més tranquil·la jo» això és molt útil quan no tenim temps per reconduir-la, «tot allò que no veus no existeix », i en el dia a dia hi ha molts moments que això passa i no tenim ni les forces ni el temps de portar correctament la contingència així que segueix caminant i respira profund, en un altre moment serà!

Acció

Determinem la funció que aquesta conducta té i aconseguim pensar en alternatives funcionals per donar-li sortida, de manera constructiva. Aquí en teniu alguns exemples:

• Si tenim nens que mosseguen, utilitzar mossegadors i estimulació bocal;
• Si tenim nens que estiren els cabells, utilitzem teles, nines, massatges on el contacte i la part sensorial sigui fort.
• Si tenim nens que es despullen provocar-ho intencionalment més vegades al dia però de manera controlada per exemple per a un bany i vigilar la roba i la temperatura que no hi hagi res que molesti;
• Si hi ha nens que fiquen contínuament al menjar, cercadors d'aigua i líquids orientarem el joc a l'aigua, fang, escumes…

El truc és buscar una manera de reconduir la conducta cap a una altra de més útil, apropiada i que serveix d'autoregulació efectiva per al nen.

En les situacions que ens desborden, hem de pensar que «no és que no vulgui sinó que no pot actuar d'una altra manera» , aquí el llenguatge hi té molt a veure perquè és directament proporcional a l'absència de conductes.

Consistència

Entre els especialistes en nens autistes hi ha una màxima: abans que una conducta desaparegui puja en freqüència i intensitat .

És cert, i convé tenir-ho en compte. Si sempre que hem trucat al timbre d'una porta ens han obert, quan això no passa què fem? continuar trucant fins que ens resignem que no hi ha ningú a casa i anar-nos o escollir una altra manera per aconseguir accedir a l'interior.

Així que aquí és on els 3 primers punts han d'estar forts i inamovibles (Prevenció+Reforçar+Extinció)

Amb totes aquestes pautes podem tenir una acció efectiva davant aquestes conductes, sempre dotant i fomentant la comunicació dels nostres fills perquè puguin utilitzar un altre tipus d'expressivitat per a aquests moments que nosaltres naturalitzem a través de la comunicació.

Tenir Paciència, serenitat i acompanyar els vostres fills i donar-vos suport en professionals experts per poder establir un millor funcionament del dia a dia.

Ho aconseguireu segur!!!